Del dramaturg belga Maurice Maeterlinck, màxim representant del moviment simbolista i Premi Nobel de Literatura el 1911, presentem una peça de 1890 que tracta de la condició humana. És la història de dotze persones invidents que esperen enmig d’un bosc el retorn d’algú. El qui els guiava, un sacerdot, ha mort, i elles intenten situar-se en l’espai sense perdre la noció del temps, prenent punts de referència i fent servir la lògica. Pel camí, descobriran que no es coneixen en profunditat i que sempre han estat soles. Però per més desesperades que estiguin, no perdran l’esperança.

Una mirada a la Humanitat empeltada de platonisme, fatalisme i misticisme.